dimarts, 21 d’agost del 2012

Descobrir la vocació als 40: la formació

Després de 22 anys de treballar a una entitat bancària, amb crisi personal i professional incloses al final d'aquest periode, vaig canviar la meva orientació professional.Tot i que no estava planificat, el dia que vaig fer 40 anys va ser el primer que no vaig tornar a La Caixa: molt significatiu.

40 anys ja és una edat considerable. Amb poca experiència en el món de la psicoteràpia i la formació a empreses i organitzacions, una força superior a la por i a la renúncia a una vida còmoda i segura, em va ajudar a donar el cop de timó que feia molt desitjava donar.

Van ser unes quantes les aventures i desventures que vaig surfejar com vaig poder fins assolir una certa estabilitat professional i econòmica (que, com a la majoria, la crisi amenaça amb desestabilitzar). I ara, aquí estic: amb aquesta doble orientació que va del grup a la persona i a l'inrevés, per reforçar des d'ambdues perspectives els aprenentatges de cadascuna d'elles: de la formació i el desenvolupament grupal a l'atenció individual en diferents formes.

Dos són els elements en aquest moment se m'apareixen com decisius d'aquesta força que em va acompanyar en el canvi:
  1. Descobrir una veueta interna i persistent que existia des dels meus anys de BUP i COU en la meva versió més "empollona", prenent apunts de la forma més clara i ordenada i extensa possible, arxivant-los en versió manual i digital, que em deia "per a quan jo ho ensenyi als meus alumnes...". La vocació de la formació està en mi des de sempre... I jo sense assabentar-me fins uns quants anys després!
  2. El concepte ampliat de la paraula "formació", que si miro de front em sona seca, eixuta. Durant els meus mesos de treball a Mèxic, en el projecte que la LIMEDDH (Liga Mexicana por la Defensa de los Derechos Humanos) em va convidar a compartir i al que dec una gran part d'aquesta força pel meu canvi, vaig aprendre que la seva paraula per "formació" és "capacitació", i em va agradar. Més enllà de "formar", "capacitar" o "fer capaces les persones". Després aquest concepte s'ha anat ampliant amb altres accions (acompanyar, assessorar, impulsar, inspirar, ensenyar a descobrir, generar curiositat, motivar..) acompanyades d'actituds més obertes i que abarquen més enllà de la pura formació.
I aquí estic, en aquest procés d'anar ampliant i modificant el meu propi concepte de la professió a la que he decidit dedicar-me, i buscant com adaptar-me en la pràctica a aquestes canvis d'estructura conceptual, considerant la coherència entre ambdós, pràctica i concepte, com una de les meves guies.

(Si deseas leerlo en español, haz click en http://ampliacionentradasmonicalapeyra.blogspot.com.es/#!/2012/08/descubrir-la-vocacion-los-40-la.html)